Este es el artículo que ha salido publicado en la revista Celobert, en Malgrat, Blanes y Lloret, en el número de Enero’09.

Ha generado revuelo… y he decidido pastearlo tal cual en el blog. Normalmente pongo un link al PDF, pero en esta ocasión me hace gracia pastearlo tal cual para que haga más revuelo (si cabe).

_________________________________________________________

Llegeixo, esptantat, una notícia de portada que diu, literalment, “Blanes: crònica d’una bancarrota anunciada” . Es una notícia que em permet introduir un tema interessant per a tota pime: la gestió financera, i sobretot, la gestió financera que cal desenvolupar en temps de recessió. I sembla ser que finalment entrarem en recessió durant els propers mesos, donat que el PIB el tercer trimestre del 2008 ja ha crescut negativament (-0,2%), i si l’últim trimestre del 2008 continués evolucionant negativament entrariem oficialment en recessió.

Ja siguis un autònom, una micro-empresa, o una pime, cal que comptis amb autèntics especialistes en fer una cosa ben simple: Assignar recursos financers per a desenvolupar una activitat que, al cap i a la fi, ha de ser rendible per a l’empresa que la realitza.

En els diferents casos que podem gestionar financerament:

• Administració Local:

  • Hi ha qui diu que el que es persegueix en una administració local és maximitzar el vot. I no ho dic jo, ho diu la teoria econòmica i les teories de l’especialitat que s’anomena “teoria de Jocs”, que va desenvolupar John Nash (sí, aquell economista-matemàtic esquizofrènic que va sortir en una pel·lícula protagonitzada per Russel Crow (Gladiator).

  • Hi ha altres teories que diuen que el que busca l’administració local és maximitzar el benestar social de la població. És a dir, fer accions que repercuteixin en un major benestar social (arranjar un carrer és una despesa que repercuteix en un millor benestar per qui el transita o hi viu).

• En una empresa, el que es busca és la maximització del benefici. No es tracta de vendre més, sino de que el marge net o benefici abans d’impostos sigui el més gran possible.

• En una llar (economia domèstica) el que es pot buscar és la maximització de l’estalvi, la minimització de la despesa, o la maximització de la satisfacció y/o gaudi personal.

La meva modesta opinió sobre aquest tema és ben simple:  Gestionar recursos ha de suposar gestionar correctament una llar, una empresa, un projecte o una idea, sempre comptant amb una bona base, uns bons fonaments, un bon capital intelectual, etc.

Em refereixo a que, igualment que una empresa no pot dependre únicament d’un sol client, perque si marxa aquell client l’empresa es queda en bolquers, una administració local, ha de fer front a les situacions basant-se amb una serie d’indicadors, que determinin si la seva situació financera està o no amenaçada.

Ja cenyint-nos en el cas de l’empresa, convido a totes les pimes a que reflexioneu sobre els indicadors clau que deixen entreveure el bon estat de la vostra empresa, sigui quin sigui la seva mida.

1. Si ets un autònom, pensa en la teva corva de clients. Un altre economista, Pareto, va fer la teoria del 20-80. El que Pareto deia es que “pensa en quins d’aquells clients suposen un 80% de la teva facturació, perque segurament són només un escàs 20% de la teva cartera de clients total.

2. Si ets una petita i mitjana empresa, procura cercar indicadors del tipus

• • retard en acceptació de pressupostos per part dels teus clients.

  • comparació de volum de vendes en un mes comparat amb el mateix mes de l’any anterior

  • dilació en el procés de començar i desenvolupar projectes

  • dilació en el periode mig de pagament per part dels teus clients

  • …

D’indicadors n’hi ha molts. Cada empresa ha de trobar els 2 ó 3 indicadors que li siguin d’utilitat per avançar-se al temps. Potser, en el moment que vivim ara mateix, comença a ser tard plantejar-se implantar uns indicadors per al teu negoci… perque potser no podràs comparar periodes llargs. No obstant, planteja’t-ho seriosament. El teu negoci necessita que no li treguis l’ull de sobre… perque si no tens indicadors de com funciona, et pot rebentar a les mans.

Enviar a Twitter Delicious Digg Facebook StumbleUpon

Otros post relacionados:

• Existe un movimiento emprendedor como medida para afrontar la crisis?
• Mis conclusiones sobre el Panel sobre la crisis y la financiación en start-ups
• Nuevo artículo en Celobert: sobre cómo realizar promociones
• En Brandea colaboramos con la revista Celobert
• Mi opinión sobre el revuelo del caso Metroo