http://www.jordiperez.cat/2010/02/cual-es-mi-papel-en-la-fundacion-lauretum-o-cual-es-el-papel-de-la-fundacion-lauretum-en-mi-vida/ Branding, Nou Marketing, emprenedoria, Productivitat personal, Histories que parlen... Tue, 31 Aug 2010 20:31:27 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.1 http://www.jordiperez.cat/2010/02/cual-es-mi-papel-en-la-fundacion-lauretum-o-cual-es-el-papel-de-la-fundacion-lauretum-en-mi-vida/comment-page-1/#comment-830 teresa ballester Fri, 19 Feb 2010 13:16:38 +0000 http://www.jordiperez.cat/?p=923#comment-830 Benvolgut Jordi, estic segura que tots surtirem guanyant en la teva participació com a voluntari a la fundació, en el tema de la comunicació social. A mi em portes de bòlid amb tot el tema de la comunicació on-line, que ja saps lo neófita que soc. Els voluntaris quelcom han de treure, ara sabem una mica més quin es el teu benefici. Jo tenía una idea sobre l’intercanvi amb el voluntari, si vols un dia en parlem. Personalment crec que ets molt valent, ja que portes un tema molt delicat: comunicar, no es tracta sols “del dir” sino de “com dir”, per no crear alarma social, per no ofendre, per respectar la dignitat del qui pateix, per buscar la paraula que mes s’adequi amb el que es vol dir. I aixó porta un temps; un temps que haurem de fer compatible amb la immediatesa d’internet; que per cert no per ser internet “todo es posible”. Viure amb quelcom d’imposible crec que es el repte que li queda pendent a l’humà d’avui per humanitzarse una mica més... Aprecia infinitament la teva sinceritat, Teresa Benvolgut Jordi, estic segura que tots surtirem guanyant en la teva participació com a voluntari a la fundació, en el tema de la comunicació social. A mi em portes de bòlid amb tot el tema de la comunicació on-line, que ja saps lo neófita que soc.
Els voluntaris quelcom han de treure, ara sabem una mica més quin es el teu benefici.
Jo tenía una idea sobre l’intercanvi amb el voluntari, si vols un dia en parlem.
Personalment crec que ets molt valent, ja que portes un tema molt delicat: comunicar, no es tracta sols “del dir” sino de “com dir”, per no crear alarma social, per no ofendre, per respectar la dignitat del qui pateix, per buscar la paraula que mes s’adequi amb el que es vol dir.
I aixó porta un temps; un temps que haurem de fer compatible amb la immediatesa d’internet; que per cert no per ser internet “todo es posible”. Viure amb quelcom d’imposible crec que es el repte que li queda pendent a l’humà d’avui per humanitzarse una mica més…
Aprecia infinitament la teva sinceritat, Teresa

]]>